La coordinadora denuncia implantació desigual de les fotovoltaiques

La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, formada per 44 entitats, denuncia el repartiment desigual dels projectes de plantes fotovoltaiques entre els diferents municipis, comarques i províncies. De fet, després de la quantificació realitzada per la Coordinadora, es constata que tan sols dos comarques (Vall de Cofrents-Aiora i Alt Vinalopó) tenen la mateixa potència de tramitació que tota la província de Castelló, o la meitat de les de València o Alacant.

La desigualtat en el repartiment és una dada cabdal, car les plantes fotovoltaiques creen molts pocs llocs de treball en les comarques en què s’implante, i en ocasions els poden destruir. La Coordinadora aposta per repartir aquest cost de destrucció de llocs de treball entre totes les comarques, o inclús que les més poblades siguen les que facen un major esforç. A més a més, a major distància entre els centres de producció i de consum es produeixen majors pèrdues d’energia, xifrades en un 10%, siga pel transport o pel canvi a mitja tensió i baixa. En aquest sentit la instal·lació sobre el lloc de consum és la més convenient.

Les causes d’aquest greu desequilibri en el repartiment son exclusivament econòmiques: els projectes es dirigeixen a determinades comarques i municipis pel preu del sòl, sent el sistema de secà i l’estructura de propietat de latifundi els factors determinants. Però amb aquest model de repartiment de renovables s’agreuja la tendència a a treure terreny a l’agricultura -en àrees on aquest sector econòmic és prioritari- i per tant també la despoblació. Una vegada més, les zones rurals veuen arrasat el seu territori per a mantenir un nivell econòmic i de benestar insostenibles.

No obstant això, la preeminència del benefici econòmic contravé la Llei estatal de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que en l’article 25 expressa que la implantació de plantes fotovoltaiques “perseguirà revertir part de la riquesa que genera en el territori on es faça l’esmentat desplegament per a activar l’economia i combatre el declivi demogràfic”. Difícilment es podrà complir amb aquest objectiu perquè fins ara la normativa tan sols preveu un canon del 2% de les obres d’edificació i implantació, deixant-ne fora els costos d’instal·lació. Poc s’ingressarà en les arques dels municipis per a reactivar l’economia i combatre la despoblació, ben al contrari, probablement es pot agreujar la problemàtica.

Enorme desequilibri territorial

La comarca amb major potencia en MW en tramitació és l’Alt Vinalopó, amb 1866,56 MW, quasi la meitat de la potència en tramitació que el conjunt de la província d’Alacant o de la de València, ja que ambdós tenen una potència en tramitació d’uns 4000 MW. La segueix en la llista, amb 1102 MW, el Vall de Cofrents-Aiora, amb una quarta part de la potència de tota la província de València. En tercera posició està el Vinalopó Mitjà amb 988,70 MW de potència en tramitació. Les comarques de l’Alacantí, la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i el Baix Segura tenen plantes el conjunt de les quals en potència es troba entre 500 MW i 800.

Per contra hi ha un seguit de comarques, algunes de les quals entre les més pobles, que no tenen cap planta fotovoltaica. La més significativa la de València ciutat i l’Horta Oest, seguides de la Safor, la Marina Alta i la Ribera Baixa. Igualment hi ha comarques molt poblades amb una quantitat de plantes molt reduïda, com l’Horta Nord, que només té una planta en tràmit a Montcada de 3MW, l’Horta Sud amb tres plantes i un conjunt de 8 MW. Malgrat l’escassa població, el Racó d’Ademús i l’Alt Millars tampoc no tenen plantes fotovoltaiques en tramitació.

Per municipis, l’afecció és igualment desequilibrada. Destaca Villena com a municipi més afectat, amb 21 plantes en tramitació que ocuparan 1972 hectàrees, per a un conjunt de 1117 MW de potència. És a dir, més de la meitat d’allò previst per a tota la província de Castelló, i un quart de les d’Alacant i València.

Altre cas extrem és Requena, amb 16 plantes que ocuparien 1261 hectàrees per a 575 MW. Es tracta d’un cas particularment dolorós, car la vinya per a la transformació en vi crea sis llocs de treball per cada 100 hectàrees, mentre que les plantes fotovoltaiques tan sols un lloc per la mateixa superfície.

A la província de Castelló, les comarques amb major potencia en MW en tramitació són la Plana Baixa amb 435’013 MW, la Plana Alta amb 281’389 MW i Els Ports amb 189’98 MW.

El grau d’afecció per municipis, és molt desigual. Les dues plantes de major potència estan, una a la Plana Baixa -entre els municipis de Xilxes, Moncofa i la Vall d’Uixò- i l’altra a la Plana Alta, a Benlloch i les Coves de Vinromà. Les Coves és el que suporta major afecció amb el 90% de les 445 Has d’ocupació. A més, la totalitat de superfície a ocupar és d’agricultura productiva amb ametlers, oliveres i garroferes. És un altre cas particularment lamentable, ja que a les Coves de Vinromà hi ha certificades 344 hectàrees, d’agricultura ecològica pel CAECV (Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana). Només en ametlla ecològica, el descens de producció seria del 62%.

Per damunt dels 400 MW de potència prevista es troben Monòver, Aiora i Oriola, i dels 300 MW, Jarafuel, Zarra i Villar de l’Arquebisbe. En l’extrem oposat està la ciutat de València, on es concentren les empreses i institucions que defensen aquest model, amb cap projecte en tramitació.

Pel que fa a les altres dos capitals provincials, Alacant tramita diverses plantes amb una potència de 182 MW i Castelló de la Plana de 12 MW.

Per últim, per províncies, al territori de la província d’Alacant s’estan tramitant plantes amb un total de 4564 MW, a València 4094,46 MW i a Castelló 1016,97 MW.

(dades recopilades per Santiago Gasset).

Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables